elPeriodico EVA VISA / LLEIDA
Catalunya passa de 30 hectàrees de plantacions a principis de segle a unes 650 en l'actualitat
Els fruits triguen una dècada a aparèixer, però a canvi cada hectàrea ofereix bona rendibilitat
Al món de la tòfona negra (Tuber melanosporum) l'ha envoltat sempre un cert halo de misteri; un magnetisme. És un dels fongs més apreciats per les seves virtuts gastronòmiques i un condiment indispensable a les cartes dels restaurants més selectes, pel seu gust i intensa aroma. La compra i venda d'aquesta joia gastronòmica que s'amaga al sòl dels boscos més ben conservats es porten a terme en el marc de cerimònies gairebé secretes, clandestines, igual que la seva recerca. El seu estatus és tan alt que se la coneix com l'or negre del bosc, i l'interès per ella creix a passos agegantats a Catalunya. Signe d'això és la proliferació dels cultius d'a-quest fong, la sola existència del qual és un descobriment científic. El nombre de plantacions va en augment i a Catalunya ja suposen més de 650 hectàrees, una xifra que creix any rere any.
BOSCOS DEGRADATS / Catalunya es va interessar per les plantacions de tòfona en els anys 80, encara que aquestes no van acabar de funcionar per la falta tant d'informació sobre el seu cultiu com d'assessorament tècnic. Es va haver d'esperar un parell de dècades: els primers èxits van arribar l'any 2000, quan es van comptabilitzar 30 hectàrees cultivades. Avui dia la tòfona silvestre encara aporta més volum que la cultivada, però les previsions apunten que d'aquí uns cinc anys aquesta situació haurà canviat. Els experts asseguren que no hi ha diferència entre una tòfona de cultiu i una de silvestre, però que aquesta última és cada vegada més difícil de trobar a causa de l'estat de degradació de nombrosos boscos.
La temporada de la tòfona va començar a mitjans de novembre i es prolongarà fins que comenci la primavera, quatre mesos en què s'obre la veda per a la recol·lecció i venda d'aquest fong que neix sota terra, a vegades a 30 centímetres de profunditat. Els experts asseguren que està sent una bona campanya i auguren que serà la millor dels últims 10 anys per les abundants pluges d'agost i setembre, així com per les gelades tardanes. El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), ubicat a Solsona, preveu que se superin «de llarg» les dues tones de l'any passat, encara que prefereixen no donar xifres.
Perquè funcioni un cultiu de tòfona és necessari un terreny marginal, de baixa qualitat agrícola i en què els cultius tradicionals presentin rendiments baixos, a més de molta paciència, ja que els primers resultats després de la plantació inicial poden trigar a arribar fins a 10 anys. A partir de llavors, hi ha tòfones cada any. La producció és d'entre 10 i 50 quilos per hectàrea, xifra que s'incrementa a partir del dotzè any. «El cultiu de la tòfona ha estat una gran ajuda per a territoris sense recursos», explica Daniel Oliach, responsable de l'Àrea de Defensa del Bosc del CTFC.
GENER, EL MILLOR MES / La singularitat de la tòfona, el seu comportament gairebé místic i el seu elevat preu han estimulat els intents de domesticació d'aquest fong. La seva fama s'acostuma a traduir en preus inabastables per a la majoria de les butxaques, en ocasions de fins a 1.000 euros per quilo, si bé és cert que es produeixen fluctuacions de setmana en setmana depenent de la qualitat i de l'oferta. Les millors tòfones arriben els dies de Nadal, encara que el gener és el mes per excel·lència.
La rendibilitat neta de cada hectàrea cultivada és de 50.340 euros per cicle productiu, i cada cicle productiu dura uns 35 anys. Els importants rendiments que es poden obtenir amb la tòfona negra l'han convertit en un dels cultius amb millors perspectives de futur en el món rural. El procés comença amb la plantació d'arbres inoculats, és a dir, amb unes arrels que estan en simbiosi amb el fong que les produeix. Els arbres poden ser alzines, roures o avellaners. Aquest sistema el van patentar investigadors francesos i italians a principis dels 70. La plantació requereix una agricultura intensiva perquè l'arbre agafi força i sigui productiu.
MÉS PRODUCCIÓ, MENYS FEINA / «En el moment en què comença a produir i s'obté una rendibilitat és quan baixa molt la feina», afirma Víctor Vellvé, enginyer forestal que es dedica a la producció de tòfones a la Noguera. «Després és molt important mantenir net de males herbes el voltant de la planta», afegeix. El període de recuperació de la inversió comença a partir del desè any. Amb les plantacions, els agricultors poden controlar moltes variables, unes amb el reg i altres -l'amenaça de depredadors com el senglar, el principal enemic- mitjançant una tanca, encara que res garanteix l'èxit.
Malgrat el creixent interès per aquest fong i les plantacions cada vegada més nombroses, Catalunya encara està molt lluny de Terol, la província que lidera la producció de tòfona negra cultivada a Espanya, amb unes 6.500 hectàrees. A tot Espanya -el principal productor mundial de tòfona negra juntament amb França- es calcula que n'hi ha unes 13.000 hectàrees, i que la producció arriba a unes 45 tones. A Catalunya, les comarques de Lleida, amb un 70% del total, són les principals productores. Les millors localitzacions estan en zones de mitja muntanya (entre els 600 i els 1.300 metres d'altitud), principalment a les comarques de la Noguera, el sud de les Garrigues, l'Alt Urgell i el Solsonès.